Hi han (alguns) poemes que crec que entenc
però que, en canvi, em fascinen,
talment (algunes) flors, cançons o persones…
Potser és que allò que avui únicament transpira
l’endemà se’m destila, d’una manera natural i ordenada,
com allò que únicament transpira, i ben rient.
L’ordre de les coses així sembla demostrar-ho.
–Hi ha qui gosa, encara, afirmar que
els camins de la poesia no són inescrutables?–
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada