30 d’ag. 2008

No en sabrem un borrall

No en sabrem un borrall de la mort
per més que furguem la purga,
però ja posats
perquè no fer-ne eterna provatura,
dictat, inventari als ulls dels mots?

així doncs,
com un desmai la mort ens aspira
com qui desconnecta el televisork,
i el raig catòdic segueix la descàrrega
d’un altre atzar esperant un altre Frankestein
a qui fer-li visible la nit, i l’amor
i més filosofies que justifiquin la por
que treu la pols a la solitud
i al suc podrit i incert del cada dia

i, al capdavall,
que hi puguin dir la seva, les idees,
elles, totes
tan feliçment condemnades.