(del Canvi com a peça artística)
L’existència és contraposició
(o millor dit,
existir per contraposició):
L’entorn explica l’entorn
amb claredat paradoxal,
en la creació d’un sentit
que no és mai recíproc,
que no és mai paraula,
sinó tot el què calla
la boca dins la llunyania:
L’equació de l’eco del buit,
el Canvi com a peça artística…
Què voleu?!!
Ja no sé com més escriure
el què no es pot escriure.
1 comentari:
ets molt prolífic!
jo mica en mica s'omple el cove, tinc un poema instantàni (ja saps, com el puré de patata del lidl, uns polvos una mica de llet et voilà!) en el meu blog.
Publica un comentari a l'entrada