Tan de dolor al mirall dels rostres omesos
tan de dolor distret furgant en contrellotge
però que no s’oblida i,
tanmateix
és nedant que et tornes aigua
i no et faci por el mur que dibuixa el llamp
ni el núvol que et despulli de la sal:
és la pluja que tot ho banya
I si, és cert, ja estàt tot dit,
però que surti de la teva boca
tota la música que diu que ets viu
que diu que tot és tu i res et pertany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada