31 d’oct. 2008

20 (RECOMANACIÓ SETMANAL: FELIU FORMOSA)



Ella surt de sota l'aigua
amb unes quantes ostres
que ha arrencat de les roques.

Ella,
nua a la cala.

Amb una navalla,
ell va obrint les valves
i tots dos xuclen
la carn de cada ostra.

Lentament, sota el sol,
després es llepen
l'un a l'altre
la pell salada i tòrrida
que reté encara algunes gotes
d'aigua del bany recent
en una mar perfecte.

Respiro fondo:
cap conclusió.


(FELIU FORMOSA,
Al llarg de tota una impaciència)