Coses del cinematògraf

Mira, mira amb quina gràcia camina pels carrerons, ella, tan entotsolada, tan ella, tan de rastre que va perdent a mesura que s’endinsa a la plaça, en la gent, en la transparència de l’engranatge que es lubrica amb la sang dels nostres cors, que s’escalfa al pa de cada dia fet crispetes, de sucre, a poder ser, tacades de blau, de verd i de vermell, potser també de taronja i de groc i de pensar per no sentir la pell a l'aire, la pell erosionada de ganes, d'hàbits, de nanses i de tots els ets i uts que picant l'ullet li diuen: mira’m mira’m, que sinó no et* veig!


em*