24 d’oct. 2008

Culé(brons)


I llavors, a mig sopar el sogre m’etziba, de cop, com qui no vol la cosa:
─…Perquè tu de quin equip ets? Fas pinta del Barça! (ell és perico)
I jo que li dic: ─No mira, jo el futbol, doncs …no…no, saps? Que de vegades amb els col·legues sí que anem al bar, però és el tema social, les birres, fer el huligan una estona, posar-se d'acord en alguna cosa... Però que vaja, que en passo bastant... ─...Que de quin equip era de petit? I la familia? Home, aquí haig de respondre’t que del Barça, ves, al meu poble tothom era del Barça del TV3 i d’en Pujol, ja saps, però que ara, el futbol, home doncs, el futbol doncs no… doncs… ja m’entens, que no.

La cosa es queda aquí. Fem postres, desparem la taula, em poso l’abric, em despedeixo metro avall. I mentre el metro avança em quedo pensant en les neures pròpies i assumides i en allò de que perquè-ho-vull-guanyar-tot-he-vingut-a-la-vida-a-patir, i que, al capdavall, potser si que a les venes m’hi corre sang culé.