(El subjecte:) Un cos sembrat per la gramàtica, que deia no sé qui

Puede que esté huyendo
pero a lo largo de mi huida busco una arma
GEORGE JACKSON


M’atereveixo a dir que la millor cosa que va provocar el Surrealisme va ser Artaud

“La veritat de la vida està en la impulsivitat de la matèria”
“L’esperit de l’home està malalt enmig dels conceptes”
“Soc aquest primitu descontent de l’horror inexpiable de les coses”
...


( I que bé que explica El cos i la gramàtica, Morey...)

A Artaud, però, tot això ja li devia venir de lluny -o de massa aprop-.
Malgrat tot, fora de la literatura la consciència de la pròpia desposessió és impossible
(tot això altre, doncs, deu ser literatura, també).
I té, ja hi sóm. Ara no sé què volia dir. I deu ser això el silenci.