13 d’oct. 2008

Xuclet


De vegades odies i et sents bé, clar, fosforescent. I ja no calen embriagueses, ni caminar de puntetes, ni buits feixucs a la solapa amb què matar el temps. De vegades la mala òstia és com l’alba d’un dia asolellat, tenir resolta la fe de la gravetat, la passió de la por feta tansetenfotisme, fer diana al motiu que abraces. De vegades cal negre per poder dir blanc. Un xuclar xuclet avall. Un forat, on aprendre a estimar.

2 comentaris:

joan josep camacho grau ha dit...

ei

he vist la recomanació de la bestiola de subsòl aquí i ara

merci

jj

pd

tens un correu elèctric per a parlar?

ramon ha dit...

Carai, molt bones Joan Josep. Doncs si, m'agrada força el que fas...

El meu correu és
ramonboixeda@gmail.com

i estaré encantat de parlar.

Salut!
R