La posta és una paret des d'on escriure...Aquesta posta…
…Entre el mar i el cel, entre el ser i el no ser, la poesia... O això m’agrada pensar. Horitzo-o-ons per viure, que diu en Roger Mas. Potser comprendre és deixar-se endur per l’invenció, esculpir-se pel vaivé de les onades. Sóc ingenu, ho sé.
Però surfejant sinapsis segrego endorfines que més tard faran el buit, l’avorriment, el síndrome d’abstinència on poder tornar a buscar la dosis de respostes pertinent. (Respostes, en diuen).
Alguns diuen que es mou l’arbre, d’altres diuen que el vent. Els més agosarats fins i tot diuen que és el caparró, el que es mou.
Potser allò que ens diferencia és la manera de treure la brillantor a les cadenes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada