18 d’oct. 2008

Opinacions via SMS


-----

El límit del cos és a la pell dels altres.
Pensar-hi dibuixa siluetes en la distància.

-----

L’avorriment és una presa de consciència del Consumisme.
El Consumisme perviu al fer-ne matèria primera per a la distracció pòstuma.

(Imita, com tot bon sistema, les religions, la naturalesa del cervell).

-----

El sentit es busca

-----

Mares, filles, esperits sants, la meva fe és la (vostra) gravetat.
I em contradic per estimar-vos.
(m’acabo d’enrecordar d’allò que “tothom és adolescent fins que es mostra la contrària”)

-----

Darrere els mites només hi ha pallassos. Habitem un circ.

-----

Mostrar el què no sé: la bellesa de l’atzar. Morir per no morir. Potser només mentides.

-----

Una cosa que pugui voler dir massa coses acaba per no voler dir res.

Aquí si que Poesia és palla.

-----

Ja sóm el futur!

Cal exprimir la paraula fins a significar la contrària!
Aquesta és l’era dels Sr. Ningú!

-----

Cal escriure sobre els altres per escriure sobre un mateix. La resta són sensibleries. (Haig de reconèixer que la crítica em provoca temor).

-----

L’autèntic mestre adopta la forma de l’enemic que juga a casa.
Com posar “la por que venç la por” al marcador?

-----

L’oblit de la lluna és còpia de la llum del dia que travessa el cos per dibuixar l’ombra feta de somnis al nord de la brújola espatllada pel seny.

(Crec en Superman, en la Criptonita, en l’obscuritat i en la necessitat puntual de fer les coses malament, també).

-----