Passa que els núvols de l’Olimp
són fets de condensada merda feta guia
i mestratge i encofrat del pensament
que ja de per si ja es mou per clic!
de mecanisme i sort d’estímul,
però passa que passa el temps
avall, avall
perdut a les agulles del rellotge
on mora el paraigües del revés
que és la moral dant corda
al record fet pensament
que va i fa sonar l’alarma de pluja.
(Prometeu contempla com Hèrcules no arriba).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada