(a mode de resum:)
No aixecava dos pams de terra, però era tan deliciosa la pols del terra, els colors pastel, els pets dels altres, els pètals amb què fregar-se esquena avall on perd el nom. I, perquè sí, alçar el cap cel amunt, calze amunt, i les estrelles em picaven l’ullet com instant-me a acompanyar-les, i fou calçar els dits i la mà es convertí en la nit, i la nit, al seu torn, es convertí en eclipsi, i així, anar aplegant conceptes, fou com la cadena esculpí el cervell altrament dit persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada