...Ara en serio: sinó trobar a faltar quin altra sentit el viure? Quin horitzó on resseguir-se les manilles? Cap a on tirar el llast del costum on les runes somien? No parlo del savis dorments, ni dels herois que es deixen la pell a la primera cantonada, ni dels que viuen ràpid i moren joves. Parlo de després, parlo d'allò que els hi queda als que ho han tingut tot, dels avorrits per un futur que sempre és avui, parlo d'una bona cançó, parlo de sublimar la carn de tal manera que morir sigui viure i viure mil vegades viure, parlo de l'intercanvi de papers entre el món i el foll, parlo de bellesa. Parlo d'una bellesa tal que acaba per ser trista. D'una tristesa que no entenc. D'una tristesa que somriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada