Fires II

Aquell instant precís de goig en acabar-se de llevar i ser-hi i no ser-hi i que tan cardi. Dos de dotze. El sol entra pel finestral del pis vell i semideshabitat del company Siberio. El sol com un cop de puny als meus ulls d’àliga vampiritzada purgant lleganyes com alcuol damunt la nafra. Al menjador hi trobo un llibre il·lustrat del Cor de les Tenebres, acompanyat per un poema de T.S. Elliot que, francament, trobo massa estúpid? per ser cert. Putos mites, penso. Tothom dorm, encara. Ella, embolicada pels llençols que acabo de deixar. En Siberio, a la seva habitació, embolicat pel nòrdic i la barba que li sobresurt. Té una escopeta de perdigons al costat de llit. Obro la porta. Sap que l’he vist. Riu. Ric. Tanco la porta. El deixo dormir. Potser la té allà per donar la nota, l'escopeta. No ho sé, ni m’importa gaire. Segueixo el passeig. Furgo les diferents rareses que em vaig trobant pel passadís. Una fusta d’encens decorada amb pedretes i coloraines a l’estil indú-no-tinc-un ral, posters dels Scavenge i d’altres grups que només coneix sa mare a les parets, a les parets també decorades amb tot d'escrits i post-its postfeministes talment un matemàtic esquizoide com el que interpreta russell crowe a Una Ment Meravellosa. I arribo al vestíbul on, dins d'un moble d'estanteries d'un antic hospital desballestat, hi apareix l’obra mestra en qüestió: Ordenades a mode de mini exposició, les fotos fetitxe de la casa i el wàter d’en Ginsberg, producte d’una de les estades d’en Siberio als USA, a més a més d'unes xeringues apropiades en alguna de les entrades nocturnes a Santa Caterina. Al fons de tot de la vitrina, i dins d’una lògica exactíssima, hi apareix l’espectre d’en Burroughs, tot dandi, amb aquella mirada que fa mitja por, amb aquella mirada impertorbable i misteriosament calmada del que està a l’ull de l’huracà o ves a saber a on. Hipnotitzat com estic per l'escena en qüestió, divago una bona estona rumiant en tots els móns que no conec. Putos mites, penso. Llavors, algú es lleva, els vidres de la vitrina fan reflex i apareix la ressaca del diumenge al dematí.