No res. No surt. Aquí i allà, massa inconcreció de ganes obstrueixen l’obertura. El formigueig no és pas desagradable, però. Tanmateix, no em resigno al full en blanc. N'obro alguns dels altres a l'atzar. Definitivament l'Apropiacions Degudes és un gran llibre. Penso en les Postals No Escrites de la Felicia Fuster, també, i de cop i volta haig d'aguantar el mur perquè volen aflorar tots els noms. Imagino com seria l'Austràlia de l'Ignasi als meus ulls. Apuro les últimes gotes d'aigua acumulada a la tuberies. No res. No surt. Per sort avui les ones trenquen i és suficient el contemplar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada