14 de nov. 2008

Sobre els bastards


Tampoc cal que ens enganyem ara, amb que aquest món de mones té fàcil solució, però és que ara que Déu és negre i bo i el nostre govern tan progre i d'esquerres ha decidit que enviarà més tropes a l’Afganistán, llegeixo l’esfereïdora Contra de la vanguardia d’avui, on una "diputada" afgana exiliada relata el seu periple i el terrible cada dia de la gent d’allà: segrestos, assasinats masius de civils -amb la impassivitat del primer disparen i després ni pregunten, i atrapa'ls!-, tràfic de drogues amb l’ajut i beneplàcit de la CIA col·laborant amb els talibans i amb qui faci falta, violacions impunes, condemnes a mort per descarregar arxius “impurs” d’Internet -aquí estariem tots enforcats-, etc, etc. I malgrat que l'assortit és ampli, no deixa de ser lo de sempre. I quan arribem allà, salvadors com sóm, resulta que tenen un greu problema amb reconèixer qui és el veritable enemic. Perquè l'enemic és a casa però ve de fora. Perquè ja se sap, cal alliberar-los de l’opressor que els oprimeix... Està fotuda la cosa, perquè, de fet, que sabem quan ens diuen una mentida? En aquest sentit, estem totalment indefensos.
Per altra banda, i a tocar d’aquí, a Rojales, Alicant(e), una profesora és expedientatada per preparar una representació d’una obra del Belbel (que estrany-que rar-quina coincidència-casualitat que sigui català) amb els seus alumnes de catorze anys, doncs el govern de torn, pepero de dreta ultramontana, considera que no és una obra apta per a menors, ja que s’hi mostren insults, i es fan referències morals “poc íntegres”, al seu entendre. És a dir, volen amagar la realitat mateixa de les coses, del què som, en favor de la doble moral que tan bons resultats els hi dóna. El seu és un típic i tòpic discurs monotemàtic acord amb la seva ment monodimensionalment perversa, i ho fan amb tanta o més mesquinesa que la que critiquen. Perquè d’això si que en saben.
-
Ja se sap, els camins de la hipocresia són inescrutables.