I, per damunt de tot, el desconsol
GERARD VERGÉS
Veure-hi o no veure-hi? em miro.
Arrupit i ufanós com un estruç
m’adormo. El consens és traïció.
El diazepam,
lliure de pecat.
El cas resulta clar, endinso el cap
a
les arrels i la nit em grata.
Els somnis són llamp -una ombra
a l'inrevés- de la remor de l’òstia.
Prò cal posar-s’hi
bé -fins treure pit-
que aquí els llops no viuen del vent.
La vena, el
cinexin. I jo d’esquena
al
ganivet que m’ha d’obrir
els ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada