209

SI FAIG EL MEU OFICI O EL MEU ART

Si faig el meu ofici o el meu art
monòton en la nit assossegada,
quan només s'aïra la Lluna
i els amants són al llit
duent als braços totes  les tristeses,
vora la llum cantaire jo treballo,
no per ambició ni per ganyar-me el pa
o per l'envaniment i el comerç d'encanteris 
als teatres de vori,
sinó per la senzilla 
paga, la més secreta del seu cor.

No per l'home soberg jo, decantat
de l'aïrada Lluna, escric en pàgines
com d'escuma marina, ni pels morts
que amb els seus rossinyols i salms torregen,
ans pels enamorats, que estrenyen als seus braços
les tristeses dels segles,
i no donen lloances ni jornal,
ni fan cas del meu art o el meu ofici.


DYLAN THOMAS
(trad. Marià Manent)