26 d’oct. 2012

Forcano

  
Sentir lluny l'amor com un faquir
per camins i trens, deserts i oasis.
Però el ritme de les coses ja no parla
en la mesura dels batecs del cor.
I és mala companyia l'acupuntura
de les agulles d'un rellotge.

Al Basar del seu cos encès,
entre la brillantor de ganivets,
es posa a la venda.
La ferida
             com una pedra 
que vols ser estàtua
i canvia l'abraçada freda
i contornejant del riu
pel calentíssim tacte d'unes mans
amb escarpa i martell.