Pressumit i rònec, el gat de teulada
palpa vida amb bastó
rememora ahirs, el desig
s'enfila entre les mans,escup
i esmola ungles amb les que sagnar
un rastre de ploma en l'altre
el llast,
com un vers pressentit
en el fum de la pipa,
plou
rere la cortina
amb la remor justa per callar
els mots imprescindibles:
ja n'he sabut prou d'estimar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada