Agustí Bartra escriu això -referint-se al camp de concentració d'Argelers: "Rostres difícils, segellats per la boca. Un mateix i distint rostre infinitament repetit per una mecànica de la soledat". Jo penso en el Metro, en totes les cares de la gent dreta i aparcada en bateria al Metro. I en que tan trista és l'èpica com la manca d'ella.
Penso, també, en la nostra cara emmirallada a la pantalla del PC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada