11 de nov. 2012

212


La desolada intimitat de l'agonia: no ser sinó que eres.
Pels canals rebentats de la memòria, fluint-te en
   avinguda, esperança
descomposta en records. El dia mor. Una remota
  esgarrifança
tinguda anterior a tu se't fixa finalment als límits de la
  pell: la vida
que -òrfena- et fuig als llocs més apartats del cos. Potser
  encara endevines
les coses en un últim hàlit de mirada, però els noms ja et
  són de nit. A l'altra
banda dels ulls, ni tan sols res.


(CARLES CAMPS MUNDÓ, El contorn de l'ombra)