Sota uns mateixos peus, sota
un mateix prat verd i feminista
hi ha la dona que escala
per l’abrupte i rabiós
àngel de la història
allò que, entre persones,
hauria de ser sentit comú
i hi ha l’home que davalla
del cim ennuvolat
de la pròpia ombra
fins allà on li correspon,
on l’esmena no és fer tard
i no sé que ho fa,
sota un mateix sol de
justícia,
els seus dits no arriben a
trobar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada