La mor que s’escriu
plorosa i regalimant
al mur de ràbia
el fred d’espai entre les coses
que ho deixa tot a l’amor
vestit d’atzar
creure en déus
que cerquen sentit
en el buit que s’interroga
la necessitat
que et necessitin,
desfer desfeta en l’empat
que permet que tot comenci
el sedàs d'una vida
que passa per tu
abans de viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada