El nostre enyor ens ve de quan no érem
JOSEP CARNER
Què ho fa, qui ho sap.
Sota un mateix prat verd
unes mateixes ombres,
impotència que indica,
del gènere, la persona.
De l’escalar de la dona
abrupta i històrica
a l’home que davalla
d'un cim ennuvolat.
I què ho fa, no ho sé.
Sota un mateix sol
de justícia allarguen
els palmells, i els dits
no s'arriben a tocar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada