Here comes your man

Paravent, bambes i samarreta tècnica. El baf, començar a córrer i un primer pensament. En carn i os, al just li és dada la mesura de la injustícia dels homes, les dones i totes les coses. Als auricolars-orellera canvia Bach per Nino Bravo, enfila camí ara avall ara amunt, crema greix mental. Faroles boiroses, paviments trencats, males herbes com una mort adolescent que s’anticipa a les cames, que no sap jugar a picar paret. L’aire gèlid damunt la llana de la braga, els llavis secs, la llengua humida, sona el Polly de Nirvana. Córrer, resseguir el cràter personal i intransferible. Rere el melic l’esvoranc li fa de pulmó com qui s’abeura a un pou sense fons, la muntanya més alta. Però córrer, com qui sap mirar les coses i del caure en sap entreveure un volar. Dragon Khan a càmera lenta. Els abductors s’endureixen, la sang flueix, el cos esdevé un perfecte neoprè de secà. Corre. Mira el cel, els núvols que il·luminats pels polígons aspiren a aurora boreal, les ombres dels arbres damunt el què queda d’asfalt. Hi ha un pensament de possibilitat i d’esperança en tot allò que et mira i no et respon, que només està allà dient-te/callant-te que l’eco és el paisatge. Tu, tu, tu. Córrer. Duncan Dhu, pensar Pixies  i en l’èpica dels pintors de bambú amb neu mentre va fent via prop de la ruta Verdaguer. Hi ha alguna cosa en l’aire que exhala, potser la calma del just, el just que no sap si escapa, però, a l’autoconvenciment universal de la justa balança dels propis actes que hom es fa. Handel. Entra a la rampa, alça la música i accelera com qui de normal es complica però a la vegada s’ho posa fàcil per les coses difícils: fer-les ben fetes. Fàcil i bé, fàcil i bé que vol dir zen i carn i peix i el que faci falta, fàcil i bé que és tautologia, fàcil i bé que de vegades necessita altres paraules del diccionari. Córrer. Durant un instant, el cervell s'apareix fet un arbre espès al que l’agiten i li manlleven el fruit. Perquè les coses sempre empitjoren abans de millorar, moments escolats que esperes que la pluja retorni. Córrer. Recordes. "No hi ha respecte", dèiem entre vermuts. Senzillament. Només això, canviaria el món i a nosaltres i tot. Però no hi ha patent pel respecte i és com la intel·ligència i la seva trampa del bon repartiment: que ningú creu que n’hi falti. Neil Young. El cel estrellat com un cor vessant evocacions de fraternitat surenya, les cames que s’assemblen estranyament al fum de les cases.  Arreu la nit, tan democràtica, acollint el buit. Córrer. La nit que acull, dins de ningú, tothom. Córrer. La nit que acull, de tots els gèneres, la persona.