1 de gen. 2013

Penone

i es va fer un llit dintre la meva orella
RILKE
   
El fruitar de l’arrel dins l’aire. El tronc avança, la branca segueix el curs, et diu allò que ets i no seràs... 
(Hi ha, enllà l'escorça...
cordes, fullatge, la gran arpa de Millau, guitarres i violins al budellam. Hi ha clavicordis als núvols, pluja que el trobar a faltar enceta, claus perdurant les formes de l'òxid, acupuntura de l'alè i la brisa que no s'entén.
Hi ha la tria del dubte, llençols que dringuen, una pantalla per cap i les beceroles del no acabar.
Hi ha...)
Cristalls romputs, que el sol els fongui. / Escarpa i martell, donar forma a la crosta.  
I en tot, un so dolç que respira
per allà on l'orella sap musicar el grinyol. 

Al cor de l'arbre, la saba on polir el nus.