i es va fer un llit dintre la meva orella
RILKE
El fruitar de
l’arrel dins l’aire. El tronc avança, la branca segueix el curs, et diu allò
que ets i no seràs...
(Hi ha, enllà l'escorça...
cordes, fullatge, la gran arpa de Millau, guitarres i violins al budellam. Hi ha clavicordis als núvols, pluja que el trobar a faltar enceta, claus perdurant les formes de l'òxid, acupuntura de l'alè i la brisa que no s'entén.
(Hi ha, enllà l'escorça...
cordes, fullatge, la gran arpa de Millau, guitarres i violins al budellam. Hi ha clavicordis als núvols, pluja que el trobar a faltar enceta, claus perdurant les formes de l'òxid, acupuntura de l'alè i la brisa que no s'entén.
Hi ha la tria del dubte, llençols que dringuen, una pantalla per cap i les beceroles del no acabar.
Hi ha...)
Cristalls romputs, que el sol els fongui. / Escarpa i martell, donar forma a la crosta.
I en tot, un so dolç que respira
per allà on l'orella sap musicar el grinyol.
per allà on l'orella sap musicar el grinyol.
Al cor de l'arbre, la saba on polir el nus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada