Davant el somni estival, melós,
trenes entre cames enllaçades
al sofà palpís: signa la baba.
Una cor celler entranya el vi.
Ullets de xocolata i manta
a deu mil goles de fondària.
I un fum brancat, cinèfil,
que embolcalla l’univers.
Davant notari, l’embruix del vici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada