15 d’abr. 2013

Coixí

  
Imaginació que irriga la no consciència.

I llevar-se. El món al damunt, un pantà atleta
i ensopegar amb les cames
paret a joc amb el teu vestit
de despertadors i ombres

la teva armonia. Allunyar-se
a cada intent de tornar a alguna banda,
més o menys això.

Abandonar els llençols, rentar-se les dents
notar allò que et falta
allò de sempre
quedar-se enrere

ser la taca baba del coixí.