Imaginació
que irriga la no consciència.
I llevar-se. El món al damunt, un
pantà atleta
i ensopegar amb
les cames
paret a joc
amb el teu vestit
de despertadors
i ombres
la teva armonia.
Allunyar-se
a cada intent de
tornar a alguna banda,
més o menys
això.
Abandonar els
llençols, rentar-se les dents
notar allò que
et falta
allò de sempre
quedar-se enrere
ser la taca baba
del coixí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada