Que la bena als ulls amida el món. Bena de
mòmia desplegant-se per ser llegida entre perles i ronya. Que la pell segueix,
els ulls també... Que la culpa és el veí... Que ànim i paisatge fosos i motius sense perquès i tot allò
que, ni que mort, implori vida, tots fosos a l’alquímia del sedàs... La resta
ho constata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada