Si l'altre és l'ofec, els pulmons. El jo social, la veueta nyi-nyi. I respirar els teus jocs olímpics. Llei. L'addicció, la perfecta manca. La resta, la 'pose'. Si el pou està fet d'expectatives les flors són cruels. Transcendents. I haver de baixar de la muntanya o del barco. La mandra no és aprendre a nedar sinó les braçades galera perquèsí. I encara allò altre de que la contracultura ven, perpetua, allò de sempre, i sinó preguntin-li a Osama Bin Laden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada