Imagino la por parlant per l’òs, que
el desig ho fa des de la carn. Que pensen en les roques i els arbres com els
seus respectius homòlegs. Que es xiuxiuegen coses com: el cos, com costa! Com
costa el Món, com costa arribar a la pell, conèixe'n el fons, fondre-s'hi, i que
aquesta és l'única manera que ens ha estat donada d'estimar: nus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada