(per a Josep Porcar)
Amb el reflex de l’arbre nuu
fent estada a l’estany banyat de
fulles
mortes, d’ocre enterc, amb
l’arbre
ja complet en la seva manca: així
–talment escau la primavera
a un plàstic d’hivernacle–, així
l’ull apama la mirada.
(Fa piu-piu a la branca. Diu:
“Que l’ull és per a veure l’Altre
Ho diu la mirada que retorna
Així a dir Jo i l’Altre en casori,
L'ull entorn i l'íntim tots dos
Fets soca a dir que som,
Sinó el Què o el Qui,
Que som, almenys, així”).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada