(Per a M.R.)
Vers el no a l’ombra de la neu vers
l’arrel,
la saó del no que ofega
la tradició de xiuxiueigs i lligams
la tradició de xiuxiueigs i lligams
que arrelen enclotades sota
l’humus de les coses,
el no que vers el bes de neu en desglaç
amb la que l’arbre es nodreix
només hi reconeix el fred,
a l'encontre a l'en contra
a l'encontre a l'en contra
tu ves-hi,
vessa-hi
vessa-hi
envers el vers, a cops d'aixada
vers el cel d’humus, a remoure,
que respiri el cuc del poema
(la llum al seu punt just,
amb gust de fruita fresca)
(la llum al seu punt just,
amb gust de fruita fresca)
sempre a punt de pinyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada