0
La diguem-ne fragmentació del jo amb la que miro
d'arribar a tot arreu, m'és, entrats en matèria:
arxipèlag, mapa i trencaclosques.
Ni un ni l'altre sinó tots,
totes les maneres
de, diguem-ne, no haver d'ancorar
a un sol rostre
la meva verdadera cara.
I
Allà amb la vida al caure,
clavada al no-res,
allà,
que és l’au au d’aquí,
a l’entrebancada al bell mig
del camí, el poema
hi cava el cau.
del camí, el poema
hi cava el cau.
II
Pica que pica la pedra
que conforma el rostre,
–roc a roc convida
a menjar-ne la pols.
Pica i hi repica el tu
respira amb les dernes,
allò que ets i no seràs,
i que aviat és dit:
i que aviat és dit:
la vida
un monument a l’oblit.
III
Quequejo que que jo
quequejo que que jo...
mirall versus espill
el qui és qui del que mira
i el que hi veu dient: que!?
el qui és qui del que mira
i el que hi veu dient: que!?
en invisible ofec
cosit-encarnat a la paraula
afronto amb dosi d’oci
amb gra-
vetat
la culpa que em cou
el pa de cada dia,
el que s’hi dóna,
pobre de mi
empobrit
del pa que s'hi dóna
i del de pobre de mi:
del pa que s'hi dóna
i del de pobre de mi:
"no espero res,
estic aquí i prou."
estic aquí i prou."
IV
Saber què és un poema,
Saber escoltar-lo
Quan parla inequívoca-
Ment de mi eco eco
Al cos,
Tremolant
Als llavis
Bandera saludant a les fulles.
A Tu, el que ets tu de quan jo
soc jo
Aquí
Pels llavis frontissa
El jo i el tu no pas sense un
nosaltres
Fet d’alè i fang
De paper i anar fent
Paraula
Aquí.
V
(a partir de F.K i J.T.)
Has hagut de comprendre tard el
veure-hi clar
que suposa el fet de que el terra
que et sosté
no pot ser més gran que els dos
peus que el cobreixen,
ha estat quan, és clar, t’han tret la
terra que xafaves
i has vist, d'entre el fàstic, el nen
dòcil dansant damunt la terra, badats
un en l’altre, fent peuets,
dòcil dansant damunt la terra, badats
un en l’altre, fent peuets,
i has comprès que un poema és,
sobretot, fer tard
sobretot, fer tard
i anar-hi.
VI
No sé si cuso o descuso, dius, estiro
fils,
Cordes vocals on abocar un no
Saber vingut amb les coses clares
I joc de mans a tramar una
baldufa
A la que no t’acostes, fa por,
dius,
Sona a buit, s’hi entreveu un
forat,
T’hi empleta un ull, dius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada