11 d’abr. 2016

La cosa constant


I

a)
Del llamp al tro
escoltaràs, 
si pares bé l’orella, 
fluixet fluixet,
el murmuri d’un riu
atravessant-te el cap,
-batec a batec
l'escoltar 
com et bateja. 

b)
(Els ulls com un cop de roc
que la mirada engruna.)



II
per Ll.S.

De veu en veu
eco-eco en dansa
per l’esquerda per
l’esquerda: l’arbre
constant, ja marbre 
dant-se.


III

De l’arbre crescut
de dernes d’Home i dia
i de no aprendre’n,
amb la primavera vibrant-hi,
madura el fruit
com un cop de puny
cada nit en algun lloc.
I el cop que és la nit
endinsant-se vers l'aquí
aquí, algú que és ningú i tots:
el un rostre concret, d'algú 
entaforat a la paret, la sang 
regalimant 
la seva condició de rosa encara,
reivindicant,
curull de follia i lucidesa,
la pròpia posició entre les coses,
i collir-la.


IV
Rusc de sang marqui la teva posició entre les coses, xaiet.


V

Ningú
a l'esquerda,
ningú eco-eco,
esquerda ja.

Un cuc.Un més.
Hola.