22 d’abr. 2016

"Un esbós -amb pretencions generacionals- que no (o com a mínim no encara) però que 'bueno'..." II

  
Per l’esquerda per l’esquerda
Amb canvi de cara, girada
La llum sota una mateixa ombra,
En nosaltres:
                     La ferida a flor d'istme,
Baldament balba, a preu fet.

En nosaltres,
Apoemats, apoemots,
La ferida no tingué lloc; hi és i prou
Per l’esquerda 
                        Per l’esquerda
Ens entrebanquem amb el seu buit,         
La diem,
Diem, a balquena 
                              –Eco eco!
Ens hi excusem amb sucre o sang,
Amb fangueig crec-crec del vernís 
De la biga infestada de tèrmits, allà
Amb la biga a l'ull que ens fa de palla...
Amb el gra i la falla
                                 –Eco eco!
Ètica-tant?
                  Etiquetant
Per oblidar-ne el nom.

“A tot això: el poema, des d'on?”

Per l’esquerda per l’esquerda
El poema respira, dispara, celant-hi
A l’en contra a l’encontre,
Amida amb unitats d'alè.

“I, tornem-hi un cop més: 
què vol dir ser poeta?”

A l’en contra a l’encontre
El poeta no fet i desfet debatre's
Per l’ombra que, homenatjada amb llum, 
desapareix i deixa entreveure-hi la pròpia,
Pel grinyol de l’ombra des d'on s'acara
L’angle d’incidència de la llum
De l’existència pròpia
Plantada al món, i anar-hi
De cara, al món, i donar-la
A risc que te la facin nova,
Donar compte.

 “I encara: 
què vol dir ser un Home?”

A l’en contra a l’encontre
L’Home fent-se i desfent-se
Assegut a la veu del poeta, arnat
A l’abisme: la seva llengua assenyaladora
És cadafal amb vocació de pont
Pel pa de cada dia, el que s’hi dóna
I parar-hi la taula, 
                             paraula
Que a la veda es bada vers
(Els comensals, en sardana
–Eucaristia de l’anar a peu–)
Llum de punyal a batre,
De batre's
A fer pinya amb el poema
Sempre a punt de pinyol.  

“I què (o a qui) significa 'voler dir'?"

Per l’esquerda
Per l’esquerda a l’en contra
A l’encontre de l’Heroi
Que no és heroi, i de l’ombra
Que hi fa, celat  l’arrel, el poema
Cava la seva fe en el cel.

–Gra-
Vetat sempre a punt
Per caure’ns a sobre–.