"Les onades anaven i venien, damunt la sorra, anaven i venien, damunt la sorra, anaven i venien... ¡pam! bromera i reculem, i altra vegada endavant, i... ¡pam! bromera i reculem... ara marxem, ara venim, llepada a la sorra i altra vegada amb la nostra aigua, sempre amb la nostra aigua, sempre les onades amb la seva aigua, que les deixa i no les dóna, sempre fent veure venim, a l'estiu i a l'hivern, i aquí teniu dues petxines, i a veure si ens atrapeu..."
(Pg. 74-75)
"A la una van engegar els focs. Comparats amb els que havien fet els senyorets i que a mi m'havien semblat tan rics... Com si tot vingués d'un món que no fos la terra i piula va i piula ve i ruixada de branques amunt i estrelles de coloraina i tronada i pluja d'or... ¡Ziu! ¡Ziu! ¡Ziu!, tot petava. La nit negra que negra i els coets fent-la lluent i flors esmicolades i mines de diamants voltant pels aires. Mines de Potosí. I l'herba s'ho bevia tot. Ho recollia tot."
(MERCÈ RODORERA, Jardi vora el mar)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada