20 d’oct. 2016

Hiper

  
1


Tan arran amb l’art de la distància
palpant l’ull del temps, amb l’ull
menjant aura i llengua morta;
ni tancar-los puc ja.

El món s’acaba, la vida segueix
i jo miro –de veure-hi.


[DE LA SOLA DE LA SABATA
ESTANT, PICANT PEDRA,
MENJANT POLS
I GRÀCIES]




 2
(Austral, diguem)

Tan gran l'ofec del foc i l’escaldada
que fins les flors busquen refugi al mar
que és la mala baba de l’Home,
el mar bullint com la pastera a la brasa
del sol i la sal i la mala baba
més que líquida,
liquadora, espera
del que no pot desesperar

(i entre tan des-astre baixa el cel
de tant en tant en forma de vaixell
–un parèntesi diminut
com un punt i seguit–).

Tots encallem però alguns més que d’altres.
Hi ha esculls i esculls.

Sóc un gra de sorra a la platja dels naufragis.


[I ÉS AIXÍ QUE ENTRES A L’ULL
I PLORES, I ET CREUS GRUMET
FENT-SE A LA MAR…]



3


Quòrum? En pro del quid
liquat, cretí, indicible
com el malabar etílic:
allò que perdo en criteri
ho guanyo en raó.


[I PER L'ESQUERDA
S'ARBRA L'ERM:
MONUMENT A LA SET]



4

Com el su-pòsit
del te suspès com un vol
d’estornells, a càmera lenta,
Boixeda was here.


[UNA AVENTURA
 DEL PRETERICIONAR-SE 
A GUST]