Respirant pel nus
un nosaltres: que s’arbri.
Arbre que per la saba sap
corrent dins seu totes les fulles
sense arbre,
arbre que, bord-no-bord, madura
a la fosca nua dels anells:
que respirin els anells
pel contorn de l’ombra
que acull.
[A L’EN CONTRA A L’ENCONTRE
PER LA TEVA MEVA
HUMANITAT]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada