Tres enunciats (dels d'estirar fils i copiar-los cent vegades a la pissarra)

Cagar, poetes, és fàcil. Dipositar la merda convenientment perquè hi floreixi alguna cosa ja és tota una altra història

-diu l'aixada al tros per on respiren els cucs. 

***

¿Quins temps són aquests en què la fulla sense arbre s'ha convertit en llavor i la plantem al cel com qui sent ploure, per fer-li dir el tro i el llamp mentre la set s'arbra a l'erm, mentre va l'arbre sense fulles talment un canelobre decorant el jardí, com dient: estic aquí i prou?

***

¿Importa
si d'aquests temps un arbre
és un Home vingut a posar-se dret 

i parlar
com parla per omissió el diamant
en la llengua del carbó?


¿Si el poema és impàs
que no s'acaba, respirant pel nus,
mentre madura a l'ombra
dels anells,
                   importa?

¿Si el poema segueix sent poema

i viure la fulla sense arbre
anar fent la barca?

***