(Alarma)

Falla del no explotar com a principi. 

Falla, aquella per on amb peus de fang caminem.

Falla, la que es consumeix a si mateixa per ser. 
Falla dels fets i deixats estar al ser-o-no-ser com qui desfulla. 
Falla, la que es planta sobre l'escull.
Falla, de fallar i riure i si rius la falla t'acull. 
Falla del dit a la nafra com qui anella l'horitzó. 

Falla del ni si ni no com a sino, ninot. 

Falla, el seu fer bandera: ser son propi parallamps. 
Falla, eco-eco del que es fa escoltar pels marges traginant. 
Falla com una immediatesa que és mandra, el seu pes. 

Falla que no cau: es planta -picant pedra, menjant pols, eixint per les antípodes-.

Falla que no brosta: s’arbra a l’erm com una set com una rosa girada vers si mateixa.

Falla com a camí fet sobretot de sola de sabates, i d’anar-hi. 

(PD: Comprendre la felicitat que suposa el fet que el terra que et sosté no pot ser més gran que els dos peus que el cobreixen implica que hi ha un terratrèmol en una altra banda).