I aleshores escriure no despulla
però apropa en loop a la costura
i muda muda muda
com nit i dia
del teixir sudari de Penèlope,
del trenc d’alba en tota la boca,
de la posta frissant la nit en blanc.
Veus? És canviar de papers o perdre’ls
però se me’n va de les mans, l’escriure
(aleshores
com dient: la vida, passar i tu
com dient: la vida, passar i tu
ves-hi, vessa-hi, passa-ho).
[POSATS A ESCRIVIURE'S:
L'ES-
CRIC-CRIC
DEL GRILL
GRILLAT]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada