1
Aquesta tendència d’anar
al centre de les coses
i veure’s llençat entorn
a la tangent a cent per hora…
a la tangent a cent per hora…
Aquest apartar-se del buit
i el pes nostre d’orbitar-lo,
amb remolí de trossos,
d'anellar l’ull, mostrar el circ.
2
Tots els amors duen a
Roma
si pel camí
vessar empata
a la margera;
davant la meta d’un jo
–cadascú el seu–
el tu que ens bessona,
germà
(ni amb tu ni sense
i ja amb l’ombra
corona dels nonats).
[ET DEIXO, AMOR, EL
MÓN
COM A PENYORA]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada