17 de nov. 2016

Novembre 16


1

Pel cada dia aniversari de la pols
i fent d’espelma,
pren metxa la pregunta
pel fill no fill
com a cirereta del pastel.



 2

Amb vessar que empata
davant la gàmeta d’un jo
–cadascú el seu–:
el tu que ens bessona,
germà


[NI AMB TU NI SENSE
I JA AMB L'OMBRA
CORONA DE NONATS]



3

Ennuegat de poma
quequejant
el ser-i-no-ser del gat
per llebre
quequejant
un no saber Què rondant el Com:
m’excava el temps per dins
poc a poc amb precisió de tèrmit,
diamants finíssims em grafien
en la llengua del carbó.


[EL COST DE LA CLAROR,
RUNA A LA FALDA DE LA MINA,
PESA NERVIS]



4

És pont aquell que acara
l’afrau que ens sobrepassa
amb el trau particular,
el pont aquell que sota el pont
és falla i apuntala el “juguem tots
o la pilota al riu”

és la set de tot un món a l’encontre
a l’en contra del món
de la riuada,
el pont

el pont que,
amb el riure i l’ofec
amb el viure i l’art
amb el mot i allò que calla el mot
amb la pilota i amb tot,
entra en ressonància
cau

bateja.


[ÉS CAU
I CAURE-HI EL POU
QUE, MÉS QUE ABEURAR EL FRUIT,
ACULL LA FULLA]



5

Les beceroles, en successió
del filar prim com a principi
per l’escletxa del sedàs estant
amb Déu tan a tocar dient: vine!
i de respondre: vine tu!


[DESCOSINT LA POR,
LA POR QUE EM CUS,
TIBANT I TIBANT
TUPINT EL NUS]