1)
No res, el pes de ser
I surar, en pell,
Illes de crosta a la deriva
Pel frec a frec del món
El meu passar per aquí
Un gest, mil traços
La picor que em fa.
2
Amb escarpa i martell al fons d'un pensament
Dispers, baldat,
M'esculpeixo el nus com qui desencofra.
El cullo.
És un pinyol, la lluna, el cove
Un tercer ull, ortopèdic.
Les ganes.
De la visió la llàgrima que segrega.
Té gust de cor.
(Tanco doncs els ulls i contemplo
el meu no veure-hi
clar com la remor de l'aigua de la son
que ja s'acosta per endur-se'm
amb un lliscar de música que submergeix
i em muda a peix
amb la insistència sense fi dels callats.)
3
L'alè? Transpira la consciència per la llengua del gos. Confuses respostes a preguntes ja oblidades. I no saber si un voler sortir o la pressió de fora. Si és no saber-ho qui amassa el fang.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada