Perdut?
El miracle és existir
I si viure és aprendre a morir
Que no sia morir un no haver nascut.
Escletxa de fang la set
De l'arbre del fang partit
Del món resta niu
Desertat
A flor de món.
Allò llegit que deixa petja demana ser caminat sota la forma de l'escriure (escriure en el sentit de viure i fer viure com si la petja fos el tros esperant l'aixada).
Aquella recerca d'un mateix que acaba esdevenint l'estil sota el qual s'inventa. De si l'ou o la gallina, la ploma.
Al mirall de bon matí una conversa amb el cada dia de la biga dedins l'ull, el pa que s'hi dóna. Del gra la palla de l'altre, amb l'altre. Palletes. Kràmpack no.
***
OBITUARIS:
FLETXA
Res-
Sona
L'U
De Mi
Com mai
Eco-eco
Pel mai dels mots
De sempre
Com si
Com si no
Ni gens
Tot tu
Ja.
THE FRONTISSES
I ara que arriba
el no-ser
del tot,
serà no-ser per sempre
si no pot ser dit?
Oh fi, la meva
única amiga,
faràs honor
al teu nom?
***
No acabar de saber mai si allò
que ens separa és allò essencial o si es justament aquesta separació e senyal
de que no hem pouat encara en lo essencial. I no acabar.
***
La pregunta de com viure és la
més difícil. No en va, es respon –i això amb sort– vivint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada