De la sèrie 'obituaris sense fronteres':
No té jo, es tot i res
KEATS (a WOODHOUSE)
Es com si els seus ulls no tinguessin parpelles
HOFFMANSTHAL (a HOFFMANTHAL)
I
(per a V. S.)
Res-
Sona
Com mai
L’eco-eco
Pel mai dels mots
De sempre
Com si
Com si no
Ni gens,
Tot tu
Ja.
II
(per a A. R.)
De la font que en boca raja
de set de no poder més
i de sentir-la: la set
desfer-se aigua.
Riu.
Tu.
Vedat al delta del temps.
Tu, que ja ets la tarda
del fruit caigut a
besar
el cel d’humus, petja.
Tot tu meandre ja, mirall
on descansar la mirada,
a l’encesa
–pel riu
sallant encara–.
Amb ossos de vent, ecos.
Sota l'estesa d'estels, sudari.
I ja al riu
–per l’argent viu–
que ens ofereix la lluna, Ofèlia
de tots els goigs, cel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada