Existeixo,
sembla ser, sí, va,
com
a decantació del món i dels pares:
ser
com a condició de possibilitat
sospitosa
com un elogi
penjant
del jo.
Existeixo,
sí, val, prò és el de menys.
Com
progressar i no esdevenir tot allò que odiaves?,
vet
aquí l’eureka, ei, que l’errar no
enganya
i
la mare dels ous es ser gallina
i
amb pell de gallina
marcar
ploma. I insistir-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada